Reparar el Presente/Repairing the Present

Una conversa sobre saquejos i reparacions contemporànies

1. Presentacions, María Íñigo Clavo i Yaiza Hernández Velázquez
2. Aura Cumes. Arqueologia, museus i saqueig colonial en curs
   En els països amb una història colonial, el saqueig d’objectes pertanyents als pobles indígenes per moblar un museu o un complex turístic no és una cosa del passat, sinó una realitat permanent. Lluny d’aplicar polítiques de restitució, els poders econòmics estrangers i criolls continuen apoderant-se de les anomenades excavacions i les converteixen en atraccions turístiques. Aquest treball se centrarà en el cas del Mirador, un lloc sagrat maia que l’arqueòleg Richard Hansen va afirmar haver «descobert», però que alhora és reclamat per les elits criolles en un context en què el turisme al «cor del món Maia» és la tercera font d’ingressos d’un país que se segueix alimentant del saqueig continuat dels pobles indígenes.

3. Florencia Portocarrero. Sobre Ser Pallay
   Ser Pallay és un projecte tèxtil que gira al voltant del kunan pallaykuna, iconografia tèxtil andina contemporània, part d’una col·laboració entre les artistes de la fibra María José Murillo i Verovcha i vuit artistes teixidores pertanyents al Centre de Tèxtils Tradicionals del Cusco (CTTC): Alipio Melo, Celia Sabina Pfoccohuanca, Cintia Ylla, Cristina Ylla, Hermelinda Espinoza,  Luz Clara Cusihuaman, Miriam Quispe i Norma Ojeda. El projecte, curat per Florència Portocarrero, es va construir a través d’una sèrie de trobades al CTTC i a la galeria Vigil Gonzales, amb l’objectiu de generar un espai en el qual es poguessin intercanviar sabers entre artistes que, tot i tenir diferents formacions, comparteixen un coneixement genuí del teixit i els tèxtils andins.

4. Cristina Lleras. Sobre el Museu de la Memòria
   El Museu de la Memòria de Colòmbia va ser creat per la Llei de Víctimes i Restitució de Terres el 2011 amb l’objectiu de contribuir a la reparació simbòlica de les víctimes del conflicte armat intern a Colòmbia. Des d’aleshores, diferents directors i administracions han intentat respondre a la pregunta de quin ha de ser el paper d’un museu en el context de la justícia transicional. Què implica la promesa de reparació per als professionals de museus involucrats en aquest procés? Entre el 2016 i el 2018, Lleras va tenir el privilegi de treballar per al Museu de la Memòria, on va liderar un equip de persones que van muntar una exposició a dues importants ciutats colombianes. En aquesta xerrada, Llers compartirà algunes de les seves lliçons personals sobre museus, drets humans i reparacions.
5. Taula rodona i sessió de preguntes i respostes