3. Estructures independents

3.2. TEOR/ética

«El Carib és un espai de la imaginació. La cartografia no és més que un dels signes que marquen l’origen d’un principi circular en expansió, que forma una idea i demarca, més enllà de la geografia, un territori mental. El Carib pren el nom d’una ètnia indígena que va recórrer i va dominar una àmplia zona localitzada tant a les illes com en el continent, i que posteriorment va ser exterminada per la conquesta. Posseeix com a nou vòrtex la fibra de la sang negra, africana, que no només inclou tota la conca interna, sinó que marca les seves identitats i determina les tensions històriques des de la colònia, passant pel període postcolonial, en alguns casos republicà, i fins als tardans processos d’independència a les illes. Aquesta fibra negra es teixeix des del Sud fins al Nord del continent i és la base de la Neo-Amèrica de la qual ha parlat Édouard Glissant en la seva Poètica de la Diversitat.»

Pérez-Ratton (2002)

«Nosaltres no tenim opció: des d’un primer moment en què la producció llatinoamericana comença a ser desmitificada, des-exotitzada, fins al dia d’avui, negociar l’adequada visibilització de la nostra producció artística ha estat una de les tasques principals dels curadors emergents del continent, (i emergent no és sinònim de joventut, en aquest cas). Aquesta tasca justament és la que ha desconstruït i reconstruït la història recent, qüestionant paràmetres i condicions imposades des de fora. O sigui que el treball curatorial i teòric parteix, en gran manera, d’interrogants continus sobre realitats i escenaris possibles, i no d’afirmacions.»

Pérez-Ratton (2006)

Exterior de la seu de TEOR/ética.
Font: https://elpais.com/cultura/2017/05/29/babelia/1496056959_054295.html.

TEOR/ética és un espai situat al Barrio Amón de San José, a Costa Rica. Va ser fundat per l’artista i comissària Virginia Pérez-Ratton, el 1999, amb la intenció d’activar processos de debat crític en l’escena artística local d’Amèrica Central i el Carib; promocionar la producció i difusió artística des d’aquest context específic experimentant amb el format expositiu a escala artística, però també curatorial, i engegar una tasca editorial centrada a visibilitzar autors de Llatinoamèrica –amb especial atenció als procedents d’Amèrica Central i el Carib– i dedicada a trencar amb estereotips i mirades exòtiques provinents d’alguns estaments internacionals.

Pérez-Ratton va dirigir prèviament el Museu d’Art i Disseny Contemporani (MADC) de San José i amb TEOR/ética va engegar un model institucional de petita escala capaç d’operar d’una manera més àgil que un museu, però de manera més estable que una iniciativa independent precària. Les actuacions que apuntalen el projecte en els inicis són un programa ambiciós d’exposicions i una línia editorial que tractaven no només de mirar cap al present a partir de catàlegs i diverses publicacions, sinó també de rastrejar en el passat i rescatar figures històriques locals que han ajudat a redefinir «la contemporaneïtat en els seus contextos». Ambdues actuacions consoliden al llarg d’una dècada l’espai de TEOR/ética i activen una confluència conscient entre art i pensament, des de processos específics que sorgeixen de manera directa del context cultural i artístic local fins a la mort de la seva fundadora, Pérez-Ratton, el 2010. A partir d’aquest moment, i després d’una pausa d’un any, l’espai s’embarca en una nova fase en què entra un nou equip artístic que comptarà amb figures més joves provinents d’un comissariat connectat a escala global. El 2011 s’hi incorpora Inti Guerrero com a director artístic i, més tard, el 2015, el substitueix Miguel A. López com a comissari cap. A partir d’aquí, l’equip es configura d’una manera més horitzontal i es treballa en diàleg continu entre els responsables de direcció, comissariat i gestió.

La nova etapa de TEOR/ética també serveix per redefinir i actualitzar el paper que exerceix en l’àmbit local i internacional. En aquest sentit, una de les primeres actuacions del nou equip consisteix a fer una «vaga d’exposicions» com a resposta al caràcter productivista sense descans que genera tot programa expositiu. Aquest gest de buidar la sala d’exposicions ajuda a trencar amb una dinàmica lligada al muntatge i desmuntatge d’exposicions i obre un espai més ampli per a la reflexió crítica col·lectiva, per a processos d’investigació més llargs i per a la tasca editorial, que també es veurà reforçada en aquest moment. TEOR/ética continua lluitant contra la invisibilitat d’Amèrica Central i el Carib en el context global des des de les publicacions. La seva intenció va dirigida a «ajudar a reescriure les diverses històries de l’art i a canviar encara més el llenguatge i els termes d’aquesta discussió» (Espejo, 2017). Per a això, la seva tasca se centra a fer accessibles alguns materials clau en la construcció de l’escena de l’art d’aquesta regió, per això edita llibres amb textos del passat, però també textos contemporanis, cosa que crea una mirada cap al futur que genera noves cartografies des dels límits de la globalitat, a més de canviar les lògiques jeràrquiques entre el centre i la perifèria.