3.1. Introducció
En aquest apartat ens centrarem en tres estructures curatorials que emergeixen d’experiències autoorganitzades:
- TEOR/ética, situada a San José de Costa Rica, un espai independent dedicat a l’art i el pensament i iniciat per l’artista i comissària costa-riquenya Virginia Pérez-Ratton el 1999.
- El col·lectiu curatorial What, How & for Whom, fundat per Ivet Ćurlin, Ana Dević, Nadaša Ilić i Savina Sabolović, a Zagreb (Croàcia), també el 1999.
- Bulegoa z/b, l’oficina d’art i coneixement que dirigeixo amb Miren Jaio i Beatriz Cavia, originalment fundada amb Isabel de Naverán el 2010 al barri de Solokoetxe, a Bilbao.
Les tres estructures comparteixen un interès per articular processos i experiències de col·lectius que emergeixen o dialoguen amb la pràctica del comissariat en models organitzatius alternatius que desafien les formes institucionals dominants.
Els tres exemples proposen noves maneres de definir el concepte d’institució mitjançant un esdevenir propi, autodefinit i que emergeix de manera espontània de contextos específics, com són el context d’Amèrica Central i el Carib; les condicions de «trànsit» a la democràcia d’un país provinent del bloc de l’Est i de la guerra de Iugoslàvia, com és Croàcia, i, finalment, del microcontext del País Basc, que des de les avantguardes decideix constituir una posició pròpia cultural i estètica. També destaca, en les tres experiències, el fet de seguir actives després d’un llarg període de durada, cosa que ajuda a comprendre com es relacionen amb els seus propis contextos i creen processos, espais, realitats que emergeixen des de baix, és a dir, des de les necessitats i decepcions viscudes pels mateixos membres i, per extensió, també per l’escena artística d’on sorgeixen. Malgrat la condició arrelada de totes, les seves actuacions tenen un abast internacional, les maneres de relacionar l’element local i l’internacional sorgeixen de diàlegs actius que miren de redefinir les relacions de poder entre el centre i la perifèria, en definitiva, una manera de mirar cap a l’internacional que reclama expandir l’escena global cap a altres realitats i contextos menys visibles. Atentes totes a les condicions dels seus contextos immediats, defineixen a llarg termini diferents tàctiques, mètodes i expressions curatorials que, en última instància, es dirigeixen a protegir l’art i els seus processos productius de totes aquelles interferències provinents d’un model cultural cada vegada més atrapat en dinàmiques neoliberals.