4.2. Immigrant Movement International
«Considero el meu treball com una pràctica educativa però no com a didàctica. La meva relació amb l’educació va créixer de manera natural. Durant el meu primer treball vaig ser professora de joves empresonats. No estaven entre reixes, era una presó tova. La presó era una escola. La primera vegada que vaig intentar implementar l’educació artística va ser en aquestes circumstàncies. […] L’ensenyament és increïble per a mi perquè puc dialogar amb la següent generació. Quan vaig començar, vaig poder veure com d’antiquades eren les meves idees i vaig desenvolupar pensaments que no hauria tingut d’una altra manera. L’educació sempre ha estat part de la meva vida.»
Font: https://creativetime.org/wp-content/uploads/2011/01/2011_imi_alt.jpg.
Immigrant Movement International és un projecte a llarg termini de l’artista Tania Bruguera que sorgeix el 2011 i es realitza en col·laboració amb el Queens Museum of Art de Nova York. S’inicia a partir de la inauguració d’un espai comunitari obert per al veïnat multiracial i multinacional del barri Corona al barri de Queens, a Nova York. Originalment, s’ofereix com un espai on s’organitzen una sèrie de tallers per a immigrants, com ara classes d’anglès, introducció a temes legals i consells per trobar feina a la ciutat. Així, l’espai es convertirà en el projecte que Bruguera té com a precedent en la seva pràctica. El 2006, l’artista va fundar el Partit del Poble Migrant (MPP) amb l’objectiu de crear una nova manera d’organització política. Aquesta experiència la portarà després a crear el Moviment Internacional d’Immigrants de Queens, que no és només un projecte d’art, sinó que aspira a convertir-se en un moviment social. L’experiència a Queens li ofereix la possibilitat d’involucrar-se amb diferents comunitats locals i internacionals, però també amb organitzacions socials implicades en la reforma migratòria a escala estatal (als Estats Units) i també internacional, animant els immigrants vinculats al projecte a reflexionar sobre els valors i condicions en comú i fomentar llaços i relacions dins de la comunitat, i fins i tot més enllà. En aquest sentit, i com apunta Hans-Ulrich Obrist, el projecte aplica «la política com a art, sobre el terreny, canviant la vida» (Obrist, 2017).
Aquesta iniciativa s’emmarca en la categoria d’art útil que l’artista utilitza a l’hora de desenvolupar diverses actuacions entre l’art i l’activisme i que sorgeixen com a resposta davant necessitats específiques dels participants del projecte. Entre altres iniciatives d’art útil de l’artista, hi ha School for Behavior Art (‘Càtedra Art de Conducta’), 2002, un programa educatiu independent basat en la conversa com a mètode pedagògic i que, a partir d’un diàleg intergeneracional, mirava d’incentivar pràctiques artístiques relacionades amb aspectes socials i polítics en el context cubà; The Institute of Artivism Hannah Arendt (INSTAR), una nova organització educativa independent a l’Havana que s’inicia amb una lectura col·lectiva d’unes cent hores del llibre Els orígens del totalitarisme, d’Arendt, els objectius de la qual comprenien instituir-se com «un eix d’alfabetització cívica a Cuba» i generar «la pèrdua de pors a partir de l’activisme pacífic i intervencions artístiques» (Obrist, 2017), o l’Escola d’Art Útil, una escola d’estiu alternativa a Cuba amb una durada de vuit setmanes i organitzada en col·laboració amb Yerba Buena Center for the Arts, de San Francisco, els objectius pedagògics de la qual se centren en la convicció que «tota obra d’art és potencialment útil, i com l’art pot ser una eina de canvi social» (Westin, 2017).
El 2013, l’artista aplica el seu concepte d’art útil sobre la noció de «museu» i desenvolupa el projecte «Museum of Arte Útil» al Van Abbemuseum d’Eindhoven. En aquest context museístic, Bruguera presenta un arxiu que comprèn gairebé dos segles d’obres d’art útils i que inclou casos d’estudi d’art útil que de diverses maneres han creat, imaginat o implementat resultats beneficiosos a l’hora de produir tàctiques per generar canvis en la manera com actuem en la societat. Els casos d’estudi es van presentar com a processos oberts analitzats i activats pels usuaris del museu. Aquest projecte inquiria directament sobre la noció de «museu» i sobre els usos i funcions en la societat. Més tard evoluciona en l’Asociación de Arte Útil i es crea una organització internacional amb el propòsit de promoure l’art útil i continuar amb la reflexió de la relació entre art i canvi social.