4. Projectes translocals i parainstitucionals

4.3. Campo Adentro

«Com podem, en l’actualitat, reflexionar sobre aquest problema del territori –el territori no només com a custòdia de xarxes afectives i cures/cultius, sinó com a base de l’autonomia i la sobirania sobre la vida– com a forma d’exercici del biopoder? Com pot la nostra producció cultural actual treballar amb les comunitats per la defensa dels territoris?»

Campo Adentro és un projecte translocal dirigit per l’artista Fernando García Dory i actiu des del 2013. Sorgeix com una iniciativa de tres anys a partir de la qual es volen assajar diverses estratègies culturals i artístiques a favor de l’entorn rural i es reflexiona sobre la relació entre camp i ciutat en el context específic de l’Estat espanyol i del moment present, és a dir, en un moment i un context determinat en què, de manera cada vegada més ràpida, el camp es buida de població i queda relegat a l’oblit i les seves formes de vida, a l’extinció.

Campo Adentro es defineix en aquest moment inicial com una plataforma d’encreuament i diàleg entre pràctiques i sabers provinents de diverses disciplines i professions, com ara la pràctica artística, el comissariat, la crítica d’art, però també i especialment el desenvolupament rural, l’agricultura, les polítiques locals de governança en el mitjà rural i urbà, etc. Malgrat definir-se com un procés situat en un context determinat i amb unes circumstàncies polítiques, socials, econòmiques i culturals concretes, Campo Adentro pretén des de l’inici generar una situació de mirall entre la realitat rural estatal i la d’altres països europeus amb la intenció de crear complicitats i paral·lelismes entre els possibles debats culturals i polítics de diversos contextos d’una manera transnacional. Per a això, engega un programa d’artistes i convida tant artistes estatals o residents a Espanya com a artistes internacionals per desenvolupar intervencions específiques en localitzacions rurals en diferents localitzacions de l’Estat espanyol. Cal destacar la participació de Ca Altay (Turquia), Patricia Esquives (Espanya), Mario García Torres (Mèxic) o Susana Velasco (Espanya).

Aquesta primera experiència de tres anys permet a Campo Adentro formar-se com una estructura amb identitat pròpia i de mica en mica s’anirà forjant com una entitat parainstitucional que es defineix a si mateixa a partir d’un treball «amb, contra i més enllà de les institucions existents, i s’estructura en eixos d’activitat (de la formació a la comercialització) que es retroalimenten mútuament, a la recerca d’un sistema adaptatiu i autosostingut replicable». Aquesta nova identitat a la recerca d’una actuació cada vegada més institucional, tot i que situada en els marges, promou un mètode d’autosostenibilitat que actua des de petites «cèl·lules d’activitat», equips reduïts amb projectes connectats pel mateix marc que operen una vegada més des de petites realitats rurals dins de l’Estat espanyol, però també fora, en diferents països d’Europa, amb la intenció d’aproximar-se a un marc més ampli definit per les polítiques agràries i culturals a Europa.

En l’actualitat, destaquen dues actuacions. La primera, el Centro de Acercamiento a lo Rural (CAR), inaugurat el 2018 al barri del Carmen de Madrid i dedicat a posar en pràctica una trobada activa entre el camp i la ciutat. L’espai ha estat concedit a l’entitat mitjançant un concurs públic de la Conselleria de la Comunitat de Madrid per un període de deu anys i està format per un equip de col·laboradors més ampli que treballa conjuntament en un seguit de programes, com una sèrie de residències d’artistes a partir de les quals sorgeixen produccions específiques realitzades en col·laboració amb institucions de la ciutat, com el Museu Reina Sofia, o processos de recerca situats en el context urbà que miren de fer emergir la Naturalesa de sota el ciment. Un d’aquests projectes és Aguas ocultas, aguas olvidadas, dels artistes Minty Donald i Nick Millar i el paisatgista Malú Cayetano, que rastregen les antigues canalitzacions d’aigua construïdes en l’era musulmana. La segona, l’Escola de Pastors, que s’inicia el 2004 als Picos de Europa, entre Astúries i Castella-Lleó, i més recentment a Cantàbria en col·laboració amb l’espai independent fluent a Santander i també en la Sierra Norte de Madrid. Aquesta iniciativa té una doble funció: d’una banda, la de proveir de formació específica per actualitzar els coneixements professionals del pastor; de l’altra, la transmissió de sabers tradicionals dels pastors cap a la resta de la societat. El projecte ha generat diverses accions, com la reconstrucció de cabanyes de muntanya, formatgeries i sales de munyiment. Disposa d’una biblioteca especialitzada per als alumnes i ha generat nombroses trobades entre pastors de diverses regions i països i investigadors de postgrau de diverses disciplines.

Avui, Campo Adentro opera sobre una ampliada esfera rural que inclou contextos més llunyans, cosa que posa en qüestió els límits traçats entre el que és local i el que és global i actua des de diverses perspectives. Des d’una posició «micro», desenvolupant intervencions atentes sobre les condicions donades en un lloc concret; des del «macro», generant reflexió sobre realitats més sistemàtiques, com la manca de sostenibilitat tant ambiental, cultural i econòmica causada per un model de producció capitalista en fallida. En aquest sentit, el seu interès se centra ara a crear xarxes (més enllà de les fronteres nacionals) d’afecció i diàleg entre espais, coneixements i realitats rurals, camperoles i indígenes, la qual cosa genera aliances entre els coneixements i resistències derivades davant l’expropiació dels territoris per part de dinàmiques d’explotació capitalista que atempten contra les diverses formes de vida que formen part de la seva naturalesa.