2. Contextos discursius i artístics sobre l'espai en blanc

2.2. Alguns precedents d'avantguarda anteriors a la formulació del comissariat i la seva relació amb la noció de context fins a la dècada dels seixanta

2.2.7. «Exposició internacional surrealista» (1938)

Tan sols un any després de l’Exposició internacional de París, i mentre la sensació de guerra a Europa continuava amb l’avanç del nazisme i el feixisme, Marcel Duchamp s’encarrega del disseny de l’«Exposició internacional surrealista», de 1938, a la galeria de Belles arts de París. L’exposició comptava amb seixanta artistes de diversos països i incloïa tres-centes pintures, objectes, collages, fotografies i instal·lacions.

Els artistes surrealistes volien que la mateixa exposició es convertís en un gest artístic i li van demanar a Duchamp que ell el dugués a terme. Duchamp així ho va fer i va col·locar l’obra de Salvador Dalí, Rainy Taxi (1938), a l’entrada, una obra que consistia en un taxi acomiadant aigua amb ajuda dels eixugaparabrises i que acabaven mullant les finestres de la galeria, d’aquesta manera, creava una imatge borrosa de l’exterior a través seu. Els espectadors entraven a l’exposició per un passadís que Duchamp va anomenar Rue Surréaliste, flanquejat per setze maniquins, cadascun creat per un artista diferent. Les obres d’art es mostraven en habitacions principalment sense il·luminació i, durant la inauguració, Man Ray va distribuir llanternes per poder-les observar. Però el gest més representatiu de tots els que va dur a terme Duchamp va ser la simulació d’una cova subterrània en el hall central, mitjançant la instal·lació d’un miler de sacs de carbó penjats del sostre i il·luminats amb una única bombeta que feia pampallugues constantment. Tot plegat venia acompanyat de la mostra d’obres gràfiques, pintures i fotografies sobre portes giratòries (Altshuler, 2008, pàg. 281).