3. Contextos discursius i artístics sobre el defora de la l'espai en blanc

3.3. A partir de 1990. Exemples de comissariat davant els nous contextos del canvi de segle

3.3.4. «What if: Art on the Verge of Architecture and Design» (2000)

A la dècada dels noranta i durant els 2000, «la pràctica curatorial es tornarà performativa i oferirà un nou paradigma per a l’experimentalisme, nous formats d’acció cultural col·lectiva i més èmfasi en l’autoorganització dins del camp contemporani» (O’Neill, 2012, pàg. 118). Sorgiran diversos projectes que empraran el format expositiu com una oportunitat d’experimentació amb el mitjà per crear dinàmiques de comunicació entre la institució i el context en què s’insereix. És el cas de «What if: Art on the Verge of Architecture and Design» (2000), comissariada per Maria Lind i que tenia un display escollit per l’artista Liam Gillick. L’exposició analitzava els diversos usos de l’arquitectura i el disseny per part dels artistes contemporanis, alhora que es tractava d’analitzar críticament les ideologies que s’amaguen darrere de les formes socials, polítiques públiques construïdes mitjançant l’arquitectura, el disseny i els mitjans de comunicació. Per això se centrava en el terme d’escultura social, per situar l’art dels noranta i 2000 en dinàmiques contextuals que mostraven un interès i compromís amb la dimensió social, política i psicològica pròpia de tot context. Per això, «What if» proposava una sèrie de pràctiques que llançaven diverses preguntes sobre l’experiència de l’entorn construït, la història del disseny, la societat de consum, la invisibilitat dels col·lectius marginats en la vida de la ciutat, la identitat des de la cultura popular i l’art com un procés interactiu.

L’exposició mostrava l’obra al mateix temps que es plantejava com un fòrum en què es podien acollir debats, activitats i sessions crítiques sobre les dinàmiques constructives de la ciutat d’Estocolm, emplaçament del Moderna Museet, institució que acollia l’exposició.

Projectes com «What if» consolidaven en aquest moment l’interès del comissariat pel context on s’emplaçaven els seus projectes i la necessitat d’experimentar amb el mitjà expositiu més enllà de l’espai galerístic, o espai en blanc. Això provocava una transformació del format expositiu cap a esdeveniments més discursius i pedagògics que ampliaven les temàtiques, així com els participants, ja que es van afegir a la llista d’artistes, pensadors, activistes, comissaris, col·lectius i espais independents. Anys més tard, aquesta mena de formats híbrids entre l’expositiu i el discursiu s’han reconegut com a part del denominat gir educatiu en el comissariat. No obstant això, el projecte «What if» també posa l’accent en la consideració del context específic de la ciutat en les seves dinàmiques, tant constructives com socials, a l’hora de concebre el marc comissarial des d’on articular les seves temàtiques.