4.2. Altres formes de relació amb els contextos davant la tendència global del comissariat
4.2.2. «Former West» (2008-2016)
Cal destacar alguns d’aquests projectes que provoquen una interactuació amb contextos fora del marc occidental, perifèrics o, com bé diu Glissant, provinents de «temps triturats». Aquest és el cas de «Former West» un projecte transnacional de llarga durada, (2008-2016) dedicat a la recerca, educació, publicació i exhibició entre el camp de l’art i la teoria contemporània. El projecte va ser iniciat per BAK (basis voor actuele kunst), una institució d’escala mitjana amb base a Utrecht (Països Baixos), i per la seva comissària Maria Hlavajova i el crític i comissari Simon Sheikh, que, juntament amb un comitè d’experts investigadors i comissaris, donaven forma de manera col·lectiva als continguts (entre ells, Charles Esche, Boris Buden, Andrea Phillips, Claire Bishop, Tom Holert, etc.). El projecte situa el seu marc d’interès en les transformacions culturals, polítiques i econòmiques esdevingudes després de la caiguda del mur de Berlín el 1989. En situar la noció d’Oest i Occident en el centre d’anàlisi crítica, aquesta iniciativa tracta de visibilitzar altres contextos oprimits esborrats pel poder hegemònic occidental.
Font: http://3.bp.blogspot.com/_sK9QX1TziR0/TFBrCuEONBI/AAAAAAAACiY/ggSj-rdqHmE/s400/Former+West.jpg.
El projecte proposa el terme Former West (‘Antic Occident’) com un imaginari proposicional per comprendre la contemporaneïtat; per això, apel·la a dues construccions temporals, la idea d’Occident com a «primer món» que s’erigeix després de la Segona Guerra Mundial i Occident com a sinònim d’«ultramodernitat» imperialista i colonialista. Aquesta noció d’«antic Occident» apel·la per contrast a una noció més emprada, la d’«antic Orient» i per extensió a la rivalitat ideològica de la Guerra Freda entre el comunisme i el capitalisme, que en aquest context es proposen com dues variants de la modernitat.
Amb el terme Former West, el projecte també vol fer veure aquesta imposada construcció d’hegemonia que en el present només se sustenta sota lògiques neoliberals econòmiques que beneficien Occident per sobre de qualsevol altre context fora del seu marc.
El projecte funciona a llarg termini com una plataforma de recerca que empra diversos formats, com ara el seminari, el congrés, els simposis, les publicacions, l’exposició. Finalment, també s’hi inclou un lloc web en què es van dipositant part dels materials produïts durant el desenvolupament de les diferents fases. Entre els convidats, «Former West» va comptar amb pensadors, crítics, comissaris, artistes, etc. Entre ells, destaquen Paul Gilroy, Étienne Balibar, Renata Salecl, Boris Groys, Marion von Osten, Jalal Toufic, Núria Enguita Mayo, Ana Longoni, Hito Steyerl, Bik Van Der Pol, Tania Bruguera i un llarg etcètera.