2. Formes del col·lectiu. Grups, contextos i temporalitats

2.4. Erreakzioa-Reacción

«El nom és una arma de doble tall; en realitat aquesta paraula és una apropiació del títol d’un llibre de Susan Faludi Backlash (Reacció), i en què ens parla de les vegades que, al llarg de la història, la reacció (en el sentit del reaccionari) fomenta la por al canvi com un recurs per evitar una autèntica transformació social: i aquest sembla que és el panorama cap al qual ens encaminem, per la qual cosa el nom també funciona com un estat d’alerta.»

«Pretenem, sota una perspectiva feminista, crear trobades interdisciplinàries que presentin punts de vista diferents, així com analitzar la realitat contemporània per reflexionar sobre l’estat actual dels sistemes de representació dominants sobre la dona, el gènere i la diferència sexual.»

Erreakzioa-Reacción sorgeix el 1994 per iniciativa de tres dones artistes (Azucena Vieites, Estibaliz Sadaba i Yolanda de los Bueis) com un espai per a la realització de projectes entre l’art i el feminisme i amb una voluntat d’establir genealogies i crear xarxes (Erreakzioa-Reacción, 2008, Ibid.). El context del com emergeix coincideix amb l’explosió col·lectiva del moviment feminista, que a la dècada dels anys noranta viurà una revitalització important amb la irrupció de la teoria queer i el pensament postcolonial, que el portaran a plantejar-se altres formes d’actuació i pensament que posin en crisi la condició heterosexual, blanca i de classe mitjana. Algunes referències més veteranes seran clau per al col·lectiu, com ara les WAC i les Guerrilla Girls des del context dels Estats Units, però també col·lectius més incipients que comencen a treballar de manera independent en els noranta i que ho faran en xarxa amb altres iniciatives de diversos contextos. És el cas del col·lectiu de dones Bildwechsel, d’Hamburg, que centraven el seu interès en la producció en vídeo, disposaven d’una videoteca i un espai de treball. Després d’una col·laboració amb elles, l’Azucena i l’Estibaliz decidiran muntar Erreakzioa (Vergara, 2005). El grup romandrà en actiu fins al 2010 aproximadament.

Des dels seus inicis fins a l’any 2000, el grup va dedicar gran part del seu esforç a l’edició de fanzins, deu en total, i ha estat una de les seves propostes més representatives i que millor han definit el treball del grup en relació amb les necessitats d’una època. Aquestes publicacions efímeres es van editar amb ànim de divulgació del feminisme en el context espanyol en un moment en què no existia dins del context artístic «una tradició feminista prou consolidada pel que fa a la pràctica i la crítica artística» (Erreakzioa-Reacción, 2008, Ibid.). La frustració davant aquesta manca i el desig de generar més encreuaments entre l’art i el pensament i l’acció feminista els va portar a desenvolupar una línia de treball múltiple que va propiciar, entre diverses actuacions, la traducció a l’espanyol de textos fonamentals que s’estaven publicant al moment, sobretot, en el context anglosaxó. A més, el grup va crear un context artístic específic a partir d’intervencions com: la invitació a diverses artistes a mostrar la seva obra, la creació d’un teixit social que propiciava l’ocupació d’un espai concret on compartir l’interès comú pels feminismes, un treball en xarxa amb iniciatives similars de l’Estat espanyol, però també amb altres col·lectius de la resta d’Europa i dels Estats Units que al seu torn havien estat referents per al grup i, finalment, una manera de procedir més feminista a l’hora d’actuar sota els paràmetres d’una estructura autoorganitzada, ja que el grup va decidir pagar totes les seves col·laboracions atenent a una voluntat política de remunerar el treball de les dones i de les artistes (Erreakzioa-Reacción, 2008, Ibid.), cosa que en moltes institucions això no es donava de manera tan habitual.

Erreakzioa-Reacción va fer servir el fanzín per disseminar el coneixement feminista des del context de l’art, i mitjançant aquest format lleuger editorial i de l’estètica del DIY (vinculada també al moviment Riot Grrrl) va introduir temes feministes de rellevància fonamental per a l’època en un moment en què en el context acadèmic espanyol, per exemple, amb prou feines s’incloïen estudis específics feministes ni estudis queer a les facultats d’art ni d’Humanitats. Els fanzins també exploraven les diverses formes de propiciar trobades entre feminisme i art i, per això, es proposaven col·laboracions visuals a artistes, textos i traduccions inèdites sobre qüestions com «postpornografia, violència masclista, feminisme postcolonial, antimilitarisme i insubmissió, música i gènere, precarietat laboral, mitjans de comunicació o noves realitats corporals» (Erreakzioa-Reacción, 2008, pàg. 17-29).

Al marge dels fanzins, Erreakzioa-Reacción va dur a terme una tasca pedagògica més directa a partir de l’organització de tallers que giraven entorn de qüestions referents a la teoria, la pràctica artística i l’activisme feminista. A partir d’aquest format, va introduir el treball d’autores teòriques clau i artistes que desenvolupaven de manera pionera pràctiques feministes. En aquest sentit, destaca el primer taller, titulat «Solo para tus ojos: el factor feminista en relación a las artes visuales», que organitza el grup el 1997, a Arteleku (Sant Sebastià).

Tots els fanzins tenien com a eix teòric principal el feminisme i el seu subjecte polític, les dones, si bé ja llavors el grup «problematitzava i mirava de trencar amb una idea de caràcter essencialista o biològica del terme “dona” i el binomi dona/feminitat» (Erreakzioa-Reacción, 2008, pàg. 17-29). D’aquesta manera, s’obrien altres vies i espais per a altres feminismes construïts en sintonia amb noves realitats socials, polítiques, racials o sexuals que cada vegada es feien més visibles i reclamaven una posició pròpia dins de l’esfera pública. A causa d’aquesta mena de reflexions, el grup va anar incorporant progressivament una perspectiva nova que propiciava la intersecció entre un feminisme crític i les polítiques queer. Algunes de les seves propostes més tardanes evidenciaran aquest gir, com ara «La repolitización del espacio sexual», «Mutaciones del feminismo» o «La feminidad problematizada».

Al marge de la labor editorial i pedagògica, Erreakzioa-Reacción també va organitzar programes de vídeo, exposicions i intervencions expositives que, en certa mesura, funcionaven com a complexes estructures d’arxiu que feien visible el treball de dones artistes i autores feministes.