1.4. Curadoria com a collage
Per casualitat vaig trobar un article sobre curadoria i atzar. Em va interessar llegir-lo per pensar en la manera en què es produeix la recerca curatorial. Pot ser tan rígida com la selecció d’un tema, un artista, un problema concret que esdevé exposició, o tan flexible que fa possible que es produeixin trobades, aparicions, creuaments i equivocacions.
L’exposició és la creació d’un ordre, es defineix per taxonomies, exercicis de classificació, de cerca de similituds i diferències. Així, implementar l’atzar sembla contradictori amb la manera en què la curadoria esdevé. No obstant això, com ressalta l’article, diversos artistes i posteriorment curadors han trencat les regles predisposades a través de la pràctica mateixa
La idea de l’atzar fa pensar que una projecte curatorial es pot desenvolupar de moltes maneres, no hi ha mai una única resposta, entre les quals en preval una que finalment s’executa, però obre possibilitats i idees a múltiples formes d’existència.
Aquests vídeos realitzats per al programa de la Fira d’Art de Bogotà el 2014 exemplifiquen aquest assumpte:
Jaime Cerón https://www.youtube.com/watch?v=hwf83zw_h-e&sns=fb.
Carolina Ponde de León i Santiago Rueda https://www.youtube.com/watch?v=dfxt_lg-dua.
José Roca https://www.youtube.com/watch?v=2zdm3z79nzw.
L’atzar serveix per qüestionar la figura autoritària o d’autoritat del curador, però no la fa desaparèixer. També pot tenir com a fruit una interacció amb les audiències que proposa una relació més complexa que la donada pel terme espectador. No obstant això, encara és necessari seguir buscant la porositat en aquests límits que diferencien els rols de curadors, artistes i audiències.