2. Contextos discursius i artístics sobre l'espai en blanc

2.2. Alguns precedents d'avantguarda anteriors a la formulació del comissariat i la seva relació amb la noció de context fins a la dècada dels seixanta

2.2.5. «Modulador d’espai i llum» (1922-1930)

Entre 1922 i 1930, Lászlo Moholy-Nagy desenvolupa l’obra «Modulador d’espai i llum», obra que sorgeix del procés d’experimentació iniciat en el taller de metall de la Bauhaus. L’obra escultòrica, que pren la forma d’una gran escultura mòbil, està dissenyada a partir de plans metàl·lics perforats que generen efectes de llum i ombra quan és il·luminada per una font de llum artificial i activada per mitjà d’un motor que provoca un moviment continu en les imatges que van sorgint a partir de la disposició dels elements.

Aquesta obra, també coneguda com a Attrezzo lluminós per a un escenari electrònic, de Lászlo Moholy-Nagy, es va mostrar com a prototip a la sala d’exposicions dedicada al moment en el Provinzial Museum de Hannover. No obstant això, mai es va arribar a desenvolupar com a instal·lació acabada, tot i que va tenir diverses variants, com la pel·lícula Llum en moviment negre-blanc-gris, que Nagy filma a manera de translació dels efectes de llum i ombra sobre l’espai derivats d’aquest procés d’experimentació.

«El modulador» segueix les mateixes premisses que «El gabinet abstracte», del Lissitzky, en l’aspecte instal·latiu, és a dir, sacsejar l’experiència estètica de l’espectador mitjançant una instal·lació interactiva on l’element cinètic es converteix en la forma mitjançant la qual s’expressa la trobada entre el temps i l’espai de l’espectador i el temps i l’espai de l’obra. La instal·lació es configurava com un artefacte mòbil que establia un encreuament entre diferents formats artístics com ara el cinema, la fotografia, el teatre i el disseny de mobiliari. La idea de l’element cinètic, una vegada més, serveix com a eina activadora o emancipadora de l’espectador que reclama pensar l’espai expositiu com un context propi del seu temps històric, en sintonia amb els avanços tecnològics moderns del moment, i, d’aquesta manera, connectar l’espai expositiu amb el context social del moment en què es va donar aquesta intervenció escultòrica.