La curadoria, com es veurà en aquest text, implica una praxi i una constant reflexió sobre el que s’ha fet. Per a aquest mòdul, he dividit els continguts en dues seccions que prenen com a punt de partida la meva experiència com a curadora des que l’any 2000 vaig entrar com a assistent de curadoria al Museu Nacional de Colòmbia. Vaig tenir l’oportunitat de ser curadora de les col·leccions d’art i història durant vuit anys en aquesta mateixa institució. Posteriorment vaig treballar en el sector públic de la ciutat de Bogotà en el camp de les arts visuals i després vaig treballar en diversos projectes de curadoria independent. Vaig tornar a la curadoria institucional al Centre Nacional de Memòria Històrica de Colòmbia. Actualment soc la curadora del Museu de Bogotà. En la meva pràctica curatorial he realitzat projectes monumentals de 3.000 m2 i projectes petits amb un sol artista. Cadascun ha comportat uns reptes propis.
Em vaig formar en història de l’art i en museologia. Els meus temes centrals han estat els museus nacionals i la construcció de narratives del passat. Soc una curadora empírica perquè he après en la pràctica, portant projectes a terme, anant a exposicions, assistint a seminaris, llegint i ensenyant.
La primera part del text tracta de temes més generals que busquen caracteritzar la labor curatorial, més que definir-la. Com es veurà, no és possible arribar a un significat tancat d’una pràctica que sempre està en evolució. A la segona part proposo alguns casos d’estudi de projectes en els quals he participat i les discussions teòriques que han generat.