1.8. Punts de partida per fer curadories
No hi ha un únic punt de partida per començar o pensar una curadoria. Pot ser un artista, una imatge, un problema, un tema, una conjuntura. Per tant, no hi ha una sola metodologia. Aquest és un llistat incipient de metodologies per pensar en la tasca curatorial.
- Exposició com un poema, una pel·lícula, una novel·la, una composició.
- Cada curador/artista escull una obra i fa una obra.
- Escollir obres. Cada obra té una xifra, se’n fa diverses vegades la curadoria d’acord amb les xifres que es treguin a l’atzar, com un bingo.
- Escollir un artista i les seves obres. De quines maneres es pot «jugar» amb les peces?
- Algorismes? Programació?
- Reciclar una exposició i tornar-la a fer.
- Una exposició que va canviant, a partir d’un nucli.
- Un fa una curadoria, l’altre la torna a fer a partir de la mateixa base.
- Cadàver exquisit.
- El tarot, l’horòscop, les constel·lacions.
- Exposició o museu sobre alguna cosa veritablement absurda:
museu del Salmó, museu dels Pioners, museu dels Filferros de Pua, museu d’una Batalla, museu dels Adjectius, museu de l’Inútil, museu del No, museu del Sí, museu de les coses Fredes, museu de la Mort, museu Pervers, museu del Mal, museu del Riure, museu de les Màquines que Canten, museu Gàstric, museu de la Maternitat, museu de l’Os de Peluix, museu de Déu, museu de l'Acudit.
- Escollir un espai, què li cap a aquest espai?
- Escollir el que està disponible en una col·lecció digital. Treballar a partir del que hi ha.
Com s’imaginen aquestes exposicions o aquests museus?