En dècades recents, les discussions sobre memòria i patrimoni han posat l’èmfasi a comprendre les disputes pels usos polítics i socials del passat, revisant les accions socials enfront de les polítiques patrimonialistes i els seus efectes en les comunitats. Així, sorgeix la pregunta per la utilitat i funció dels museus per indagar en la relació entre el lloc que atresora objectes i els contextos d’on provenen. En aquest text abordarem qüestionaments sobre la propietat i la pertinença a partir dels debats sobre restitució i repatriació d’objectes i restes humanes. Analitzarem el paper dels museus etnogràfics occidentals i la representació colonialista, que ha motivat lluites per la memòria col·lectiva i la diversitat en el marc dels drets i reclams de pobles indígenes i minories ètniques. Mitjançant les aportacions dels estudis crítics de patrimoni, la cultura material i els museus, així com les perspectives dels estudis decolonials i la història global, ens interessa proposar els retorns en la seva complexitat i les negociacions que impliquen. Hem seleccionat casos d’estudi d’Àfrica i Amèrica Llatina com a escenaris diferents que, no obstant això, comparteixen problemàtiques i reflexions. Finalment, volem proposar altres relacions possibles de les comunitats amb els seus objectes cap a una expansió de la idea de museu occidental.
Introducció