2.1. Definicions
Un dels camins més importants per a la descolonització dels museus són els retorns de restes humanes i cultura material que hi reposen i que han estat reclamats per les comunitats d’on procedeixen. Aquests retorns busquen justícia i reparació per espolis i despossessions mitjançant arguments històrics, polítics i ètics. En primer lloc, partim d’unes definicions, recollides per l’antropòloga i arqueòloga argentina María Luz Endere (2000), que ens permeten aclarir els conceptes de restitució i repatriació que travessen els diferents casos que es discutiran:
- Restitució: acte de retornar béns culturals i restes humanes que van ser apropiats il·lícitament. Això inclou robatoris, saquejos i altres formes de despossessió que van permetre obtenir i relocalitzar aquests béns i aquestes restes. Actualment, aquest concepte s’emmarca en les contravencions de les Convencions de Tràfic Il·lícit vigents de 1954 i 1970.
- Repatriació: mecanisme de tornada de béns culturals i restes humanes que van sortir del context de procedència dins de la legalitat, però que són reclamats per una apel·lació ètica. Aquesta definició s’associa principalment amb les negociacions que es duen a terme entre estats mitjançant instruments legals internacionals i nacionals.
En aquestes definicions veiem que l’èmfasi en el que és il·lícit és un factor determinant en la legitimitat de les reclamacions de restitució, amb implicacions tant legals com morals. D’altra banda, múltiples casos de repatriació s’enfronten a documents històrics que proven una tinença legítima dels objectes i restes, però que, no obstant això, són discutibles des de la perspectiva dels drets humans i, en particular, dels drets de les poblacions indígenes.