5.1. Museus comunitaris com a autorrepresentació
Els casos presentats anteriorment, tant en el context africà com en el llatinoamericà, ens parlen de comunitats que van ser desposseïdes dels seus patrimonis i de la seva història. En aquesta última part del text volem proposar una mirada a les iniciatives d’apropiació i posada en valor d’objectes i narratives des de l’àmbit comunitari. Aquesta perspectiva ressalta l’heterogeneïtat i diversitat de comprensions i definicions sobre el patrimoni, més enllà de la versió hegemònica promoguda per organitzacions supranacionals com la Unesco. Ens interessa la participació de les comunitats i les seves disputes en la construcció de sentits, particularment en l’àmbit dels museus.
A l’Amèrica Llatina, com a conseqüència de la Mesa de Santiago ICOM de 1972 i les influències de la pedagogia crítica de Paulo Freire i Orlando Fals Broda, la museología crítica ha estat una aportació fonamental en les resignificacions del museu com un lloc de conflicte que no és neutre ni autònom, sinó que està sent permanentment interpel·lat. Així, el museu adquireix un paper polític i de transformació social a partir del seu potencial per mobilitzar-se pel que és col·laboratiu i des del diàleg intercultural. En aquesta línia, els museus comunitaris presenten experiències enriquidores que amplien la noció de museu occidental.
La Red de Museos Comunitarios de América, conformada l’any 2000, proposa les següents definicions i característiques d’aquest tipus de museus:
«Un museo comunitario es creado por la misma comunidad: es un museo “de” la comunidad, no elaborado a su exterior “para” la comunidad.
Un museo comunitario es una herramienta para que la comunidad afirme la posesión física y simbólica de su patrimonio, a través de sus propias formas de organización.
Un museo comunitario es un espacio donde los integrantes de la comunidad construyen un autoconocimiento colectivo, propiciando la reflexión, la crítica y la creatividad. Fortalece la identidad, porque legitima la historia y los valores propios, proyectando la forma de vida de la comunidad hacia adentro y hacia fuera de ella. Fortalece la memoria que alimenta sus aspiraciones de futuro.
Un museo comunitario genera múltiples proyectos para mejorar la calidad de vida, ofreciendo capacitación para enfrentar diversas necesidades, fortaleciendo la cultura tradicional, desarrollando nuevas formas de expresión, impulsando la valorización del arte popular y generando turismo controlado por la comunidad.
Un museo comunitario es un puente para el intercambio cultural con otras comunidades, que permite descubrir intereses comunes, forjar alianzas e integrar redes que fortalece cada comunidad participante a través de proyectos conjuntos».
Aquests enunciats plantegen els museus comunitaris com una eina de cohesió i organització basada en l’autorrepresentació. A continuació, explorarem un cas emblemàtic de l’Equador que permet especular sobre altres concepcions de museu, sentits de pertinença i construcció de narratives pròpies.