7. Quan la sang arriba al riu o la màgia arriba a les biennals

7.1. Introducció

Diverses biennals han servit de marcadors per definir l’augment de la visibilitat d’aquest tema. A Sao Paulo, A iminência das poéticas, el 2012, va rescatar el llegat del mag Giordano Bruno, l’obra del qual va servir per contextualitzar el discurs curatorial. Així, la biennal es va construir sota el concepte dels «vincles», que el comissari Luis Pérez-Oramas va prendre prestat de Bruno, per la qual cosa la seva obra sobre la vinculació màgica va ser publicada per la Fundació Biennal.

Després va venir una biennal sobre «coses que no existeixen», i no va trigar a parlar-se obertament de la màgia. Les coses que no existeixen «toquen els límits del nostre enteniment i impliquen qüestions relacionades amb el que és visible i el que és invisible, […] el poder transformador de l’art i la cultura, la capacitat d’imaginar altres mons possibles». En aquesta biennal de 2014 es va parlar de «transgressió, transmutació, transcendència i transsexualitat» en el perillós límit discursiu que afirma i nega simultàniament l’existència d’allò del que es parla.

Poc després va arribar el moment de les Mesures d’incertesa : el primer esbós parlava ja de «desordre i equilibri, ecologia i por, canvi climàtic, intel·ligència col·lectiva, fantasmes, sinergia i subjectivitat». No obstant això, donada l’ambigüitat intencionada d’alguns d’aquests enunciats, cal preguntar-se fins a quin punt aquests discursos curatorials citen o es refereixen obertament a la màgia o la porten a col·lació tan sols com a figura retòrica. Per aquesta raó, d’aquestes tres biennals de Sao Paulo, ens centrarem tan sols en la comissariada per Luis Pérez-Oramas a causa de la seva filiació amb l’obra del mag Giordano Bruno. En aquesta anàlisi, destacarem els aspectes que connecten la biennal de Pérez-Oramas amb aquesta recerca, deixant fora moltes facetes del projecte, ja que el que intentem analitzar aquí és la pertinència d’un mag medieval en el context del discurs curatorial. El rescat d’aquesta figura històrica per parlar d’art és simptomàtic del ressorgiment visible del pensament màgic en l’art contemporani.