3.4. Grupo de Arte Callejero. Comissió antimonument a Julio Argentino Roca
GAC (Grupo de Arte Callejero / Street Art Group) actualment inclou Lorena Bossi, Carolina Golder, Mariana Corral, Vanesa Bossi i Fernanda Carrizo. GAC es va formar el 1997, quan eren estudiants de Belles Arts. El 1998 van començar a participar en els escraches (protestes de carrer denunciant els perpetradors impunes) del col·lectiu HIJOS. El 1999, la seva obra Carteles de la Memoria va ser seleccionada per ser col·locada al Parque de la Memoria. Dos grans temes travessen el seu treball: primer, la denúncia dels crims de lesa humanitat i genocidi comesos durant l’última dictadura cívicomilitar, i segon, la lluita contra les polítiques neoliberals. El llenguatge artístic que utilitzen es basa generalment en la tergiversació de codis urbans, considerant elements local i territorialment específics en les seves dimensions psíquica, social i subjectiva. El seu treball recupera el coneixement popular i és de caràcter anònim, generat mitjançant processos col·laboratius. Se situen dins d’una genealogia de pràctiques artisticopolítiques que es van donar en diversos països d’Amèrica Llatina en la lluita contra l’imperialisme i les dictadures dels anys seixanta, setanta i vuitanta, així com part d’un moviment que continua en l’actualitat mitjançant actes de resistència. El 2017 van obrir una retrospectiva, Liquidación por cierre, al Parque de la Memoria (Buenos Aires), que presenta vint anys del seu treball.
Roca és considerat un pròcer nacional i la seva figura és exaltada tant pels manuals d’història com pels sectors reaccionaris de la societat. Entre les seves grans obres hi ha l’anomenada «Campanya del Desert», és a dir, l’extensió de la frontera del naixent Estat argentí, a costa de l’extermini de les poblacions originàries de la regió de la Pampa i la Patagònia. Les terres usurpades van ser repartides entre l’oligarquia criolla durant el segle XIX, cedides en retribució als militars vencedors i venudes a empreses estrangeres, entre elles la Compañía Argentina Tierras del Sur, actualment propietat de la trasnacional Benetton. Es van realitzar diverses intervencions en el monument emplaçat en el centre de la ciutat de Buenos Aires, incloent el canvi de denominació del carrer que recordava al genocida, i es va imprimir una publicació.
«Todas las tierra las roba Benetton»: Plasmem en un pòster la denúncia a l’empresa Benetton pel desallotjament de la família Curiñanco, que al costat de la resta de les comunitats maputxes són els legítims posseïdors de les terres ahir i avui rampinyades. Per fer front a les crítiques, Benetton va crear un museu etnogràfic a la zona (que d’altra banda forma part dels circuits turístics) on s’exhibeixen les tradicions culturals (GAC: Grupo de Arte Callejero, des del 13 d’octubre de 2003 fins a juny de 2004).
Font: Grupo de Arte Callejero.