3. Casos de estudio

3.3. Joiri Minaya. «Arropando a Colón»

Joiri Minaya (República Dominicana, 1990). Diplomada de Parsons, Altos de Chavón i la Escuela Nacional de Artes Visuales. Va rebre el Gran Premi de la XXVII Biennal del Museu d’Art Modern, Gran Premi del XXV Concurs d’Art Eduardo León Jimenes, diversos premis de fundacions com Joan Mitchell, Artadia i Rema Hort, entre altres. Els seus treballs s’han exhibit a Martinica, les Bahames, Trinitat i Tobago, San Juan, Porto Alegre, Buenos Aires, Boston, Nova York, Los Angeles, Filadèlfia, Nova Orleans, Detroit, Berlín, Madrid i Londres, entre altres llocs.

Joiri Minaya proposa una acció de curació, un gest de sanar un dolor o un mal, davant la presència dels símbols que encara humilien la memòria històrica de tants subjectes que comparteixen la vida i la societat dominicana. Cobrint i abrigallant l’estàtua del descobridor, se’ns convida a reflexionar sobre les figures i els esdeveniments que les nostres societats monumentalitzen, així com sobre les figures que són disminuïdes, menyspreades per aquestes. En el seu compte d’Instagram, Minaya qüestiona «Per què tenim una escultura que denigra la nostre cacic Anacaona als peus de Cristòfor Colom en una de les places més importants de la nostra ciutat?», referint-se al conjunt escultòric que presenta la figura d’Anacaona sota els peus de Colom (com a submisa) i escrivint un text de lloança al colonitzador. En aquesta sèrie d’intervencions, l’artista dominicana no fa malbé les escultures, només en fa un recobriment temporal amb tela, procurant objectius visuals i artístics que permetin reflexionar sobre l’estatuària nacional, la presència i les maneres de celebrar al colonitzador, subratllant la relació entre la història colonial i la construcció occidental de l’imaginari tropical. L’artista també formula qüestionaments sobre els corrents històrics, polítics i culturals que van portar a monumentalitzar una estàtua de Colom denigrant Anacaona, en un dels parcs principals de la nostra ciutat capital, i sobre la rellevància d’aquests corrents en la nostra societat dominicana avui dia. L’escultura intervinguda es troba emplaçada a la plaça Colón, un emblemàtic parc de la Ciudad Colonial de Santo Domingo. Va ser inaugurada el 1887, durant la dictadura d’Ulisses Heureaux (Lilís), i va ser comissionada a l’escultor francès Ernest Guilbert per una suma de 60.000 francs.

Cubriendo a Colón és una intervenció on s’abrigalla l’escultura amb un llenç de tela dissenyat amb imatges de plantes medicinals, rituals i verinoses que eren utilitzades pels taínos i les taínas, pobladors originaris de l’illa, i pels i les africans esclavitzats en la seva lluita contra el colonitzador. Bija, guao, tabac, guayacán, iuca, pebrots vermells i ceiba són algunes de les plantes que l’artista utilitza com a símbols d’aquests processos de resistència i que continuen sent part de la quotidianitat dominicana. El disseny evoca estampats tropicals estereotipats que generalment s’utilitzen en indumentària i decorats, i els substitueix per plantes de la regió que van ser eines de lluita contra el règim colonial.