3.2. Funcions i responsabilitats del comissari
A la categoria professional del comissari se li atribueixen diverses habilitats i responsabilitats. Sense pretendre ser exhaustius, i amb independència que es tracti d’un comissari institucional o freelance, podem agrupar les seves tasques principals en les categories següents:
Vinculades als continguts:
- Investiga.
- Desenvolupa un concepte o narració.
- Convida artistes i fa encàrrecs d’obres.
- Defineix la instal·lació o muntatge.
- Escriu textos per al catàleg, els textos de sala o la nota de premsa.
- Selecciona obres o materials per a una col·lecció.
- Elabora un programa públic o educatiu.
Vinculades a la producció i la comunicació:
- Busca finançament.
- Confecciona un pressupost i controla les despeses.
- Coordina els diferents elements de l’activitat.
- Garanteix la bona conservació d’obres i objectes.
- Desenvolupa una estratègia de comunicació, incloent-hi els elements gràfics.
- Atén la premsa.
- Fa de relacions públiques.
- S’encarrega de la documentació de l’esdeveniment.
Atesa la impossibilitat que una única persona sigui capaç de dur a terme amb èxit tota aquesta disparitat d’activitats, possiblement la competència principal d’un comissari és la de col·laborar amb altres professionals en la realització de qualsevol projecte. A més, i vinculada a aquesta necessitat de treballar amb altres, el comissari és una figura de mediació (tornarem sobre aquesta idea a l’apartat 4). Com a tal, el comissari té una responsabilitat múltiple: davant la institució o entitat on es fa l’activitat, davant l’artista a qui convida a exposar o a contribuir, davant les entitats que financen l’esdeveniment, davant els prestadors de les obres, davant altres col·legues, davant el públic a qui es convida a contemplar o a participar i, també, en definitiva, davant els projectes mateixos, per als quals ha de buscar les millors condicions possibles de presentació.
De vegades, aquestes responsabilitats poden entrar en contradicció, ja que els desitjos, necessitats i expectatives d’uns i altres no sempre són compatibles. Quan passa això, el comissari s’ha de posicionar i defensar una postura enfront de la resta. Així va ser, per exemple, durant la 31ª. Biennal de São Paulo (2014), quan una sèrie d’artistes van protestar pel patrocini de l’Estat d’Israel i els comissaris van optar per demanar a l’organització que prescindís d’aquest suport econòmic. Un altre cas recent en què els comissaris també van decidir situar-se al costat de l’artista i en contra del criteri de la institució va ser el 2015, al MACBA, arran de l’intent de censurar l’escultura d’Inés Doujak, No anem vestits per conquistar, que incloïa un retrat del rei emèrit Joan Carles I. En aquest cas, els comissaris es van negar a retirar l’obra de l’exposició col·lectiva a què pertanyia i van denunciar públicament les pressions per censurar-la.