5. El comissariat com a mediació

5.4. Institucions socialment compromeses i biennals pedagògiques

Vegem ara tres exemples d’institucions que incorporen les pràctiques curatorials socialment compromeses a les seves estructures i com breguen amb alguns dels dilemes inevitables. També esmentarem dos projectes de biennals d’art contemporani que adopten els formats i metodologies educatives com a part intrínseca dels seus programes.

• Tensta Konsthall, Estocolm 
  Centre d’art situat en els baixos d’un centre comercial del barri perifèric de la capital sueca de Tensta. Fundat el 1998 com a centre local d’art gràcies a la iniciativa d’un grup ciutadà, avui dia és una organització coneguda per la combinació d’un programa d’esdeveniments artístics de qualitat internacional amb iniciatives que involucren els veïns i associacions del barri. Entre les estratègies que li permeten tenir un valor i rellevància per al seu context immediat, hi ha l’ús de la cafeteria com a seu de reunió de diferents agrupacions, especialment col·lectius de dones de diferents edats i migrants, com ara l’associació kurda local. A aquestes iniciatives s’hi uneixen diferents línies de recerca sobre la funció i articulació de les institucions, la relació entre art i diners i les condicions laborals dels treballadors de la cultura. Entre el 2011 i el 2018 va ser dirigit per la comissària Maria Lind.

• Intermediæ, Matadero Madrid 
  Primera institució a obrir-se dins del complex cultural Matadero Madrid, situat al sud de la ciutat el 2007. Des del seu inici va ser concebuda com una organització que servís de pont amb els veïns del barri i fos un espai de reunió i activitat relacionada amb les seves preocupacions. Algunes de les línies de treball inclouen la reivindicació de la memòria del mateix espai de l’escorxador, una recerca activa sobre el lloc de la infància a la ciutat (figura 12) o el desenvolupament d’horts urbans i altres espais verds i comunitaris. La seva metodologia curatorial parteix de l’escolta, cerca la participació ciutadana i planteja projectes sempre vinculats estretament a un lloc i problemàtica concreta. Intermediæ també ha desenvolupat nombrosos programes a l’espai públic fora del Matadero, per la qual cosa s’ha acostat a altres col·lectius i ha iniciat projectes en barris perifèrics de la ciutat.

• Casco Art Institute: Working for the Commons, Utrecht 
  Casco Art Institute col·labora amb nombrosos artistes i col·lectius per presentar treballs i reflexions socials, polítiques i estètiques mitjançant exposicions, seminaris i trobades de diverses menes. Es tracta d’una organització l’objectiu de la qual és estudiar, situar i produir art en relació amb el concepte dels comuns. Els comuns, en aquest sentit, es refereix als recursos col·lectius que són coadministrats i autoorganitzats per diferents comunitats a partir de la cura, el cooperatiu, el compartit i el divers. Casco Art Institute es dedica a conrear i sostenir aquests recursos per mitjà de l’art amb projectes i iniciatives col·laboratives que reflexionen sobre la crisi climàtica, els sistemes monetaris alternatius, les formes no normatives d’existència o com l’art pot comunicar, intervenir i circular en relació i per al comú.

• unitednationsplaza – the exhibition as school 
  Originalment plantejat com el format que tindria la Biennal itinerant Europea Manifesta, a Nicòsia (Xipre), el 2006, va ser reconvertit en una escola independent a Berlín i finalment traslladat al New Museum de Nova York amb el nom de Night School. El projecte va ser concebut pels comissaris Florian Waldvogel, Mai Abu ElDahad i l’artista Anton Vidokle com una alternativa al model habitual de biennal internacional i va utilitzar el pressupost, recursos i xarxes disponibles per crear una escola temporal d’art. Però la tensió política en una ciutat militarment dividida entre grecs i turcs i la voluntat dels organitzadors de realitzar activitats educatives en ambdues zones i involucrar-hi ambdues comunitats va portar a la cancel·lació de la biennal per part de les autoritats i a la seva reaparició com a «escola en l’exili».

• «Àgora», 4a. Biennal d’Atenes, 2013 
  Organitzada durant la crisi financera que va afectar especialment Grècia, la biennal pretenia buscar solucions creatives a la situació de fallida econòmica del país. L’edifici abandonat de la Borsa d’Atenes es va fer servir com a seu principal de l’esdeveniment i com a gran zona de reunió o àgora per a l’intercanvi, la interacció i la crítica (figura 13). Les col·laboracions de nombrosos agents –grups d’artistes, teòrics i professionals de diferents àmbits– pretenien, per mitjà de formats variats, donar resposta a la pregunta «i ara què?». També es va intentar crear un espai obert a la intervenció del públic, a qui es convidava a participar activament en la producció de respostes: «Àgora som vosaltres i nosaltres, el nostre espai en comú. No el visitis, experimenta’l».