Altshuler, B. (2013). Biennials and Beyond: Exhibitions that Made Art History, 1962-2002. Londres: Phaidon Press.
Bishop, C. (2011). «¿Qué es un curador? El ascenso (¿i la caída?) del curador auteur». Criterios (núm. 7, 1 de maig, pàg. 1-16) [en línia]. [Data de consulta: 15 de febrer de 2020]. <https://lenguajesartisticos1.files.wordpress.com/2014/03/claire-bishop-que-es-un-curador.pdf>.
Ekeberg, J. (ed.) (2003). New Institutionalism. Oslo: Office for Contemporary Art Norway.
Eleey, P. (2013). «What about responsibility?». A: Jens Hoffmann (ed.). Ten Fundamental Questions of Curating (pàg. 113-119). Milà: Mousse Publishing.
Esche, C. (2013). «Coda: The Curatorial». A: Jean-Paul Martinon (ed.). The Curatorial. A Philosophy of Curating (pàg. 241-244). Londres: Bloomsbury Academic.
Fernández López, O. (2012). «Comisariado y exposiciones: perspectivas historiográficas». A: Diversos autors. Exit Books #17. Comisarios. Historias, prácticas, posiciones. Madrid: EXIT Publicaciones.
Filipovic, I. (ed.) (2017). The Artist as Curator. An Anthology. Milà: Mousse Publishing i Londres: Koenig Books.
Frank, C. (2015). «Towards a Decolonial Curatorial Practice». Framer Framed Magazine [en línia]. [Data de consulta: 20 de març de 2020]. <https://framerframed.nl/en/dossier/policy-briefing-towards-a-decolonial-curatorial-practice/>.
Freire, P. (2007). Pedagogía del oprimido. Madrid: Siglo XXI.
Guasch, A. M. (2009). El arte del siglo xx en sus exposiciones. 1945-2007. Barcelona: Ediciones del Serbal.
Heinrich, N.; Pollack, M. (1996). «From Museum Curator to Exhibition Auteur: Inventing a Singular Position». A: Sandy Nairne; Reesa Greenberg; Bruce W. Ferguson (ed.). Thinking about Exhibitions (pàg. 231-250). Londres: Routledge.
Hoffmann, J. (2014). Show Time: the 50 Most Influential Exhibitions of Contemporary Art. Londres: Thames & Hudson.
Jeffery, C. (ed.). (2015). The Artist as Curator. Bristol i Chicago: Intellect.
Katz, J.; Söll, Ä. (2017). «Editorial: Queer Exhibitions/Queer Curating». A: oncurating.org (núm. 37, juny) [en línia]. [Data de consulta: 20 de març de 2020]. <https://www.on-curating.org/issue-37.html#.XnSgd4hKjIV>.
Lind, M.; Hoffmann, J. (2011). «To Show or not to Show». Mousse Magazine (núm. 31, novembre) [en línia]. [Data de consulta: 28 de juliol de 2016]. <http://moussemagazine.it/articolo.mm?id=759>.
Martin, J. H. (2013). «The Death of Art –Long Live Art, 1986». A: Lucy Steeds i altres. Making Art Global (Part 2). «Magiciens de la Terre», 1989 (pàg. 216). Londres: Afterall Books.
Martinon, J. P. (ed.) (2013). The Curatorial. A Philosophy of Curating. Londres: Bloomsbury Academic.
Mignolo, W. (2011). «Aiesthesis decolonial». Calle 14: Revista de Investigación en el Campo del Arte (núm. 4 (4), pàg. 10-25).
Molnár, M.; Trampe, T. (2013). «Public Art: Consequences of a Gesture? An Interview with Mary Jane Jacob». A: oncurating.org (núm. 19, juny) [en línia]. [Data de consulta: 1 d’abril de 2020]. <https://www.on-curating.org/issue-19-reader/public-art-consequences-of-a-gesture-an-interview-with-mary-jane-jacob.html>.
Morris, F. (2010). «From Then to Now and Back Again: Tate Modern Collection Displays». A: Tate Modern. The Handbook (2a. ed., pàg. 22-50). Londres: Tate Publishers.
Obrist, H. O. (ed.) (2004). Do It. Nova York: e-flux i Frankfurt am Main: Revolver.
Obrist, H. O. (2008). A Brief History of Curating. Zurich: JRP/Ringier i Dijon: Les Presses du réel.
O’Neill, P. (2012). The Culture of Curating and the Curating of Culture(s). Cambridge, DT.: MIT Press.
O’Neill, P.; Wilson, M. (eds.) (2010). Curating and the Educational Turn. Londres: Open Edition i Amsterdam: De Appel Art Centre.
Paul, C. (2003). Digital Art. Londres i Nova York: Thames & Hudson.
Paul, C. (2008). «Challenges for a Ubiquitous Museum. From the White Cube to the Black Box and Beyond». A: Christiane Paul (ed.). New Media in the White Cube and Beyond. Curatorial Models for Digital Art (pàg. 67-72). Berkeley, Los Angeles i Londres: University of California Press.
Rancière, J. (2002). El Mestro Ignorante. Cinco Lecciones sobre la emancipación intelectual. Barcelona: Laertes.
Rogoff, I. (2004). «What is a Theorist?». A: James Elkins; Michael Newman (ed.). The State of Art Criticism (pàg. 97-109). Abingdon, Oxon i Nova York: Routledge.
Quijano, A. (1992). «Colonialidad y Modernidad/Racionalidad». Perú Indígena (núm. 29 (13), pàg. 11-20).
Sheikh, S. (2015). «Towards the Exhibition as Research». A: Paul O’Neill; Mick Wilson (ed.). Curating Research (pàg. 32-46). Londres: Open Editions i Amsterdam: De Appel Arts Centre.
Sternfeld, N.; Ziaja, L. (2012). «What Comes After the Show? On Post-Representational Curating». A: oncurating.org (núm. 14, pàg. 21-24) [en línia]. [Data de consulta: 7 de març de 2020]. <http://www.on-curating.org/files/oc/dateiverwaltung/old Issues/ONCURATING_Issue14.pdf>.
Vidokle, A. (2012). «Art Without Artists?». A: e-flux journal (núm. 16, maig) [en línia]. [Data de consulta: 6 d’abril de 2020]. <http://www.e-flux.com/journal/art-without-artists/>.
Von Bismarck, B. (2011). «Curatorial Criticality —on the Role of Freelance Curators in the Field of Contemporary Art». A: oncurating.org (núm. 9, setembre, pàg. 19-23) [en línia]. [Data de consulta: 26 de juliol de 2016]. <http://www.on-curating.org/files/oc/dateiverwaltung/old Issues/ONCURATING_Issue9.pdf>.
WHW (2009). «Conceptual Framework». 11th International Istanbul Biennial [en línia]. [Data de consulta: 1 de febrer de 2020]. <http://11b.iksv.org/icsayfa_en.asp?cid=6&k1=content&k2=conceptual>.