5.1. Introducció
Més enllà de la creació d’exposicions, el comissariat és una metodologia crítica mitjançant la qual es repensa la relació entre art, públic i institucions. Aquesta creixent dimensió social del comissariat està lligada a l’interès per analitzar com els processos artístics contribueixen a generar comunitats, com les institucions intervenen i es relacionen amb l’esfera pública i, també, per aprofundir en com el treball curatorial està estretament lligat a la mediació.
Per exemple, la introducció de comissaris en els departaments d’educació de diversos museus o el desenvolupament de programes curatorials de compromís social (public engagement) demostren un canvi important en com es concep el rol de les institucions, de l’art i del comissariat en relació amb la ciutadania.
Inevitablement lligat a l’anterior, les qüestions ètiques que envolten el comissariat es fan més evidents. A més d’una contínua negociació entre agents (artistes, participants, muntadors, conservadors, institució, promotors, prestadors, etc.), la funció curatorial és un exercici de poder. Des de la distribució del pressupost fins a la comunicació del missatge final d’un projecte, algunes qüestions delicades, tant d’ordre monetari com intel·lectual, formen part del treball curatorial. Quan, a més, es tracta d’activitats que pretenen involucrar comunitats específiques amb finalitats altruistes, el comissari s’ha de posicionar públicament davant les qüestions polítiques que rauen a l’organització de qualsevol projecte cultural.
Al llarg d’aquest apartat ens centrarem en la dimensió social del comissariat i la seva estreta vinculació amb la mediació. Primer explicarem com la pedagogia i la introducció d’una sèrie d’idees vinculades a la transformació dels models educatius tradicionals han influït en l’àmbit curatorial. A més, ens focalitzarem a explicar quins canvis s’han produït dins de les institucions artístiques a l’hora tant d’entendre el seu rol educatiu com el paper reservat al públic. Definirem la comesa del public engagement curator i coneixerem una sèrie d’organitzacions la missió i estructura de les quals respon a una voluntat per garantir la participació ciutadana dins de les seves estructures. També veurem algunes de les dificultats que suposen aquests models i quines són compartides amb projectes curatorials realitzats a l’espai públic.