4. Del «curatorial» al gir descolonial

4.4. Projectes de recerca curatorial

Vegem a continuació una sèrie d’exemples de projectes curatorials que es defineixen pel seu caràcter independent i que estan vinculats a la investigació i a la recerca d’altres maneres per portar l’art a l’àmbit públic. No es tracta tant de grans organitzacions com d’associacions, iniciatives col·lectives o plataformes que funcionen amb més o menys vinculació institucional i que adopten algunes de les estratègies curatoriales comentades anteriorment.

• Triple Candie
  Agència curatorial fundada el 2001 pels comissaris Peter Nesbett i Shelly Bancroft com a plataforma per investigar les possibilitats del format expositiu com a pràctica crítica. Des del seu espai al barri novaiorquès de Harlem o de manera itinerant, han organitzat nombroses exposicions d’art en què no s’inclouen obres originals i mitjançant les quals es qüestionen els límits de l’acceptable en l’àmbit curatorial. Així, per exemple, van dedicar una exposició individual a l’artista David Hammons en què només van exhibir fotocòpies de fotografies de les seves obres («David Hammons: The Unauthorized Retrospective», 2006) (figura 10); una retrospectiva de Cady Noland per a la qual van replicar tretze de les seves escultures a partir d’informació que van aconseguir en línia sobre les obres originals («Cady Noland Approximately: Sculptures & Editions, 1984-1999», 2006); o una exposició «pòstuma» dedicada a Maurizio Cattelan amb pseudoinformació sobre l’artista, recreacions i obres falses que s’assemblaven només relativament a les originals («Maurizio Cattelan Is Dead: Life and Work, 1960-2009», 2009).

  

• If I Can’t Dance, I Don’t Want to Be Part of Your Revolution
  Organització amb seu a Amsterdam que, des d’un enfocament feminista, es dedica a la recerca, producció i exhibició de treballs en format performatiu. Dirigida per un equip de professionals provinents tant del món de l’art com del teatre i sense seu fixa, If I Can’t Dance busca formes per encarregar performances a partir del temporal i contingent. El seu programa s’organitza seguint edicions temàtiques que es van sobreposant i influint mútuament i que inclouen una exploració sobre la teatralitat i les històries de la performance, el llegat i potencialitat del feminisme, l’afecte o les estratègies d’apropiació pròpies de les dècades dels anys setanta i vuitanta. Com que és una plataforma de format obert, permet fer encàrrecs duradors que s’exposen i es debaten tant en contextos de festivals de teatre com d’institucions dedicades a les arts visuals.
• Raw Material Company
  Centre per a l’art contemporani, l’educació i la societat situat a Dakar, el Senegal, fundat el 2008. A la seva seu s’hi ofereixen xerrades, conferències i trobades sobre nombrosos temes relatius a l’urbanisme, la literatura, la política, el cinema i la diàspora. Dins del projecte s’hi inclou la construcció d’una biblioteca i un arxiu sobre les pràctiques artístiques contemporànies a l’Àfrica. Raw Material Company també inclou un espai d’exposició i un altre de residència per a artistes, comissaris i investigadors dedicats a la fotografia, el vídeo i l’espai públic. Iniciat sota el lideratge de la comissària Koyo Kouoh, es tracta d’un espai dedicat a la promoció de la producció intel·lectual africana mitjançant una reflexió crítica sobre la societat i l’intercanvi cultural.
• Asian Art Archive
  Organització sense ànim de lucre situada a Hong Kong que col·lecciona i conserva documents i altres materials relatius a les pràctiques artístiques contemporànies a Àsia. Fundada l’any 2000 per Claire Hsu, Johnson Chang i Ronald Arculli, davant la dificultat per accedir a informació sobre la producció contemporània del continent, avui dia és visitada per nombrosos estudiants, professors, artistes, comissàries i col·leccionistes. La col·lecció inclou llibres monogràfics, catàlegs d’exposicions, materials de referència, revistes, pamflets, invitacions, documents audiovisuals i també publicacions úniques, correspondència, esbossos i fotografies que recopilen mitjançant representants de l’organització en diferents països. A més de la seva principal funció com a arxiu, Asia Art Archive realitza nombroses activitats públiques a partir del material que atresora, a més de la generació de documents, gràcies, per exemple, a residències artístiques en el seu propi espai.
• Contemporary Arab Representations
  Projecte de llarga durada dirigit per la historiadora i comissària francesa Catherine David que inclou seminaris, publicacions, performances i presentacions de treballs de diferents creadors –artistes visuals, arquitectes, escriptors– amb l’objectiu d’afavorir la producció, circulació i intercanvi entre diferents espais culturals del món àrab i d’altres llocs. Amb episodis específics dedicats a Beirut, el Caire i l’Iraq, entre d’altres, el projecte pretén incloure situacions i contextos heterogenis i permetre, mitjançant la presentació de productes culturals, un coneixement més directe del que hi ha en diferents parts del món àrab. La voluntat per entendre la relació entre l’estètic, el polític i el social comporta la inclusió en les seves presentacions de tota mena de propostes, des de projectes urbanístics fins als blogs de persones que expliquen la seva experiència en zones de guerra, objectiu a què també respon la mateixa denominació del projecte.